LET us go then, you and I, / When the evening is spread out against the sky / Like a patient etherised upon a table; / Let us go, through certain half-deserted streets, / The muttering retreats / Of restless nights in one-night cheap hotels / And sawdust restaurants with oyster-shells: / Streets that follow like a tedious argument / Of insidious intent / To lead you to an overwhelming question... / Oh, do not ask, “What is it?” / Let us go and make our visit. The Love Song of J. Alfred Prufrock T.S. Eliot. I així, sense voler, començava a perseguir-vos... perquè canten les sirenes, els clàxons, els motors... només per amagar una altra cançó; i bateguen els tacons sobre l’asfalt, les paraules s'esmicolen en converses raconeres... per tot allò que volíem dir, la veu se'ns ofegava en la sospita... que tot això no sigui més que l'embolcall, accidental pell d’un secret que ens respira sota els peus, rere el clatell. Maya: no ho veus? No ho sents? És urgent revelar aquest ritme ocult en els carrers, desfilar el cant amagat entre el soroll. Sabem que les notes ja hi són totes; només manca la força que destria: quants píxels cal encendre (quants treballs, quants dies), per trobar aquesta cançó?
J.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada