És la ciutat qui ens mena, a través de tots els seus possibles carrers, fins el lloc precís.
Un lloc on ja no en queda res, d'un nosaltres: només individus dispersos, agulles que enfilen, apressades, les cantonades d'aquest ordit inextricable.
Hores d'ara, ja hauríem d'haver après que qualsevol contacte és impossible, i encara, ens mirem, com per retenir alguna cosa semblant a una veritat.
Jo només volia saber de què eren fetes aquestes mirades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada