Aquesta nit, vés què m'ha vingut a confessar, entre esgarips, la dríada: que l'únic que en Narcís desitjava era entreveure, ni que fos per un instant, el fons absolut del llac... que va ofegar-se, el desgraciat, maldant per superar la nosa del seu propi reflex.
Jo li he contestat que ja m'ho semblava, que l'eco sempre és el primer en parlar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada